El passat dijous 27 d'abril la nostra Directora, Mònica Marín, va participar al Primer Simposi contra el Bullying que es va celebrar gràcies al Col·lectiu Fu i a la Fundació FCBarcelona.
Aquí hi teniu un resum del que la Mònica va presentar i explicar sobre el projecte de Dansa de la nostra escola i més avall els links on podreu veure les fotos i vídeos.
A l'escola tradicionalment donem molta importància a les llengües,
les matemàtiques i les ciències i que encara a dia d'avui la música,
l'educació física, i ja ni diguem la dansa i el teatre, segueixen sent
les "maries", socialment es valoren més els continguts més
academicistes. Actualment sóc la directora de l'escola però sóc mestra
per vocació, vaig cursar primer educació infantil i després de fer
educació física i d'impartir-la durant uns anys em vaig adonar que amb
l'EF no era suficient, que calia donar lloc al llenguatge del cos i de la dansa i em vaig formar i especialitzar cursant el graduat en Dansa
per la UAB. Des del curs 2005-2006 que a la nostra escola tenim el
projecte "La dansa a l'escola" sota la premissa que "El cos es mou, la dansa és moviment, tots tenim un cos, tots podem ballar" .
Cal
donar un lloc a l'escola a altres llenguatges perquè les persones ens
relacionem i ens expressem amb el cos i no només amb la paraula. La
dansa permet als alumnes trobar-se davant de "reptes relacionals"
que trenquen els rols que tenen a l'aula, es crea un espai de
llibertat (amb unes normes) en el qual s'expressen a través del
moviment, es miren, es toquen i es relacionen d'una manera diferent. És
un espai privilegiat per observar les relacions entre ells, els seus
estats d'ànim i si hi ha exclusions en el grup.
Actualment
es parla molt de la importància de l'educació emocional i sovint es
treballen les emocions de manera descontextualitzada, aturar la classe
quan a un nen o una nena li han faltat al respecte no és perdre temps,
és treballar l'educació emocional de manera significativa.
Quan
es crea un grup classe és com si nasqués una petita civilització, amb
les seves maneres de relacionar-se, de fer i de ser, on els seus
membres tenen rols diferents i on , inevitablement, es creen les
típiques i malaurades "etiquetes", és molt important observar aquestes
relacions i barrejar molt als alumnes per a crear nous espais i reptes
relacionals, a la classe de dansa els alumnes es barregen (A i B
barrejats) i es creen segones i terceres oportunitats trencant els
típics rols de la classe. En aquestes "civilitzacions" és imprescindible
que tothom tingui un lloc, sentir que tens un lloc a la classe i a
l'escola és bàsic i fonamental per a crear un vincle fort i la confiança
necessària per a explicar a un company o a un mestre si t'està passant
quelcom que t'està fent mal i perjudicant el teu benestar. A la classe
de dansa tots tenim un lloc, tots som mirats i tots tenim el nostre
propi moviment que és únic i irrepetible.
https://fundacio.fcbarcelona.c
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada